1968

Benvinguts al nostre blog. En ell tractarem tots els afers internacionals que van envoltar l'any 1968, un dels més produtcius del segle XX. La informació que podreu seguir a través d'aquest blog serà de tots els àmbits i de tot el món, centrant-se això sí de forma més detallada en la informació dels Estats Units i del continent Europeu. Per tots aquells que esteu interessats us comuniquem que la informació del blog s'actualitzarà setmanalment.

Nombre: Enric Blanch i Joan Blanch

3/10/2007

Introducció

Hola a tots!!
Els encarregats de fer aquest blog som l'Enric Blanch i el Joan Blanch, dos estudiants de tercer de periodisme de la Universitat de Vic. Com ja sabeu aquest blog anirà sobre els afers internacionals que es van viure a tot el món l'any 1968. Intentarem tractar tots els àmbits de la manera més detallada possible. Per aquest motiu hem decidit dividir el blog en dues parts. L'Enric s'encarregarà de tot el que va passar als Estats Units i al continent americà i en Joan es centrarà en la informació del continent europeu, però sense passar per alt fets importants de la resta del món.


Enric Blanch i Joan Blanch



5/24/2006

Assassinat de Martin Luther King

Nascut el 15 de gener de 1929, Martin Luther King moria assassinat el 4 d’abril de 1968 a Tennessee en mans de James Earl Ray un pres de raça blanca que havia fugit de la presó per matar el mite de la raça negre.
Luther King fou el líder de la raça negre urant molts anys, i lluità per la igualtat entre races als EEUU i arreu del món.
Entre d’altres coses, King a base de sofriment i dies de presó va aconseguir el dret de vot de la població negra, i la bona convivència entre races a nord-america.

Es diu que el líder negre fou víctima d’una conspiració, ja que mai s’ha aclarit que va passar aquell 4 d’abril a Memphis.


Queda clar doncs que King, a més de ser víctima d’un assassí, ha estat, és i serà víctima de la poca transparència del govern nord-americà



víedo d'un discurs de King

Enric Blanch

5/19/2006

EEUU: El Surveyor aconsegueix l’èxit

El 7 de enero de 1.968 a les 06:30:00 GMT els EEUU enviaven a la lluna la última nau espacial dins el projecte surveyor. Les anteriors nau havien tingut èxts però també fracassos i fins i tot n’hi havia hagut que no van aconseguir arribar al seu destí.
El Surveyor7 que era una nau idèntica a les anteriors però que estava equipada amb una tecnologia més important que la de les seves antecessores, va aterrissar sense problemes al 10 de gener al cràter de Tycho. El gran objectiu del satèl·lit, fer fotografies de la lluna, grabar vídeos, obtenir mostrer del sol lunar, mesurar quins eren els elements més abundants a aquest planeta i per acabar, mesurar la tensió de la lluna va ser total i els EEUU es van acostar una mica més a la lluna.



















Enric Blanch

5/10/2006

Atacs d'EEUU a Cuba, Part II

Com hem dit anteriorment els fets del Poder Cubano no es van acabar a la primera meitat de l'any 68 i van continuar fins el mes de desembre, sembrant el pànic sobretot als EEUU, on es van produir la majoria d'aquestes explosions i atacs terroristes.
El mes de juliol va començar pràcticament com havia acabat el de juny, és a dir amb un atac de la banda terrorista a la seu de la Organtizació de les Nacions Unides, (ONU) a Nova York, perquè es volia ajudar al poble de Davant aquesta allau d'atacs va sorgir una altre banda terrorista que va voler aprofitar el moment de dubtes i pànic de la societat per llançar un altre acte terrorista. El grup en sí anomenat (ESA) El 20 d'Octubre i en una nova demostració de força, aquesta mateixa organització fa esclatar un explosiu a un teatre de Nova York on s'estrenava una obra cubana.
De tota manera l'acte més important que van portar a terme aquests terroristes durant l'any 1968, no va afortunadament bé per a ells, ja que el 24 d'Octubre un nombre d'aquests integrants del Poder Cubano van intentar assessinar a l'embaixador cubà de la ONU, sense aconseguir-ho. A més la polícia va fer un gran treball i va aconseguir detenir a tots els que van participar en aquest intent d'assessinat.

Joan Blanch

Atacs d'EEUU a Cuba, Part I

El poble cubà ha estat sempre marcat per la violència i sobretot per persones que mai han estat d'acord amb la forma de govern que hi ha al país caribeny. Això ha influït negativament a la resta d'habitants cubans que molts cops han patit atacs contundents d'altres persones del seu mateix país que es trobaven fora d'ell, la majoria als Estats Units. En aquest cronologia repasem tots els que hi van haver en l'any 1968. La primera part centrarà els sis primers mesos i posteriorment en una altra entrada repassarem la resta de mesos.
Al gener de 1968 la organització terrorista Orlando Bosch Avila, col·loca una bomba a Miami, Florida, contra un avió que trasnportava paquets al país caribeny.
Aquest grup terrorista no torna a actuar contra els propis interssos dels seus fins el mes d'Abril quan Poder Cubano torna a col·locar explosius contra una firma farmacèutica que s'encarregava de portar material sanitari i medicines a Cuba. Aquest mateix mes, curiosament el dia 22, aquesta mateixa banda terrorista s'adjudica l'autoritat dels atacs que rep la oficina de turisme espanyola, situada a Miami, Florida. Lluny de tranquil·litzar-se quinze dies després, el 6 de maig, la mateixa banda cubana col·loca una bomba en un hotal del centre de Nova York, on s'anava a celebrar una recepció de Cuba. Hores després i un altre cop a Miami, les autoritats nordamericanes troben bosses amb explosius de Poder Cubano a la casa de Ramón Donestevez

Joan Blanch

4/26/2006

Txecoslovaquia 1968

En referència a una llei que es va crear l'any 1968 La República Socialista Txecoslovaca, sense canviar de nom es va convertir en una federació de dos Estats. El txec i l'eslovac. Una nova Constitució que va substituir a la ja existent des de l'any 1960. L'òrgan Suprem de l'Estat es el Parlament Federal que esta format per dues cameres, la Camera del Poble formada per diputats que han estat escollits per sufragi universal per la resta del país amb majoria pels representants de la República Txeca, i la Camera de les nacions que tindrà gairebe els mateixos representants de Txèquia i Eslovaquia, i que també han estat escollits per Sufragi Universal.
Cada Estat Federal tindra el seu propi Govern. Des del punt de vista formal la Constitució de Txecoslovaquia, es dins del conjunt de les democràcies populars, la que conservi més característiques comuns amb els païssos occidentals, degut a que potser el període d'entreguerres va ser la única democràcia lliberal, que hi havia a Europa. A la pràctica, en cavi, el partit comunista es el poder que dirigeix l'Estat i la societat, cosa que implica un control sobre tots els òrgans de poder, a nivell federal, estatal i local.

Joan Blanch

4/25/2006

El Maig Francès

En aquesta època, i després de la marxa dels nordamericans de França l'any 1967 i la sortida del país francès de la Organització pel Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), l'economia del país veí estava ben estable i amb una base sòlida. La política exterior de Gaulle i l'entrada al gorvern francès com a primer ministre de Pompidou en substitució de Debré just després de la independència d'Argèlia donava total estabilitat a França. En aquests moments s'aposta per ampliar els presupostos dedicats a l'educació reforçant primer la Universitat de Nanterre, després el barri Llatí i finalment a tota França.
La massa obrera es va llençar al carrer i això va provocar una revolució a tot el país que fins i tot, en algun moment, va fer pensar en una possible caiguda del règim. De Gaulle es va haver de dirigir al Estat Major del exèrcit d'Alemanya per poder tenir l'ajuda suficient com per salvar la situació, això sí després de modificar alguns punts de la seva política i sobretot després de deixar en llibertat els militars revolucionaris. El que van deixar de manifest aquests esdeveniments és que el règim no era tan fort com tothom podia pensar. La crisi de Maig de 1968 va afectar moltíssim al Gaullisme, tot i la seva victòria electoral l'estiu de l'any 68, que va reforçar la seva moral després d'aquests esdeveniments. Els professors conservadors amb l'ajuda dels estudiants van forçar a de Gaulle a abandonar el càrrec just després que aquest busqués l'aprovació popular d'una força que estava en tot moment en entredit a tarvés d'un Referèndum. Com hem Gaulle no va aconseguir aquest suport i finalment es va veure obligat a abandonar el càrrec aquest any.

Joan Blanch

3/30/2006

La pau al Vietnam

L’any 1968 fou l’inici d’una mor anunciada dels EEUU a la guerra del Vietnam. Després d’anys de guerra, del genocidi als vietnamites, el president Johnson i el seu govern van decidir començar a marxar del país asiàtic veient que la guerra només aportava mor d’innocents i de membres de l’exèrcit nord-americà.
La inexplicable invasió americana al Vietnam començava doncs a arribar a al seu final, amb uns resultats esfereïdors, amb milions de morts.
Sembla inexplicable que el tot poderós exèrcit nord americà pugues caure en mans de vietnamites sense recursos. Però els asiàtics eren un exèrcit armamentísticament dèbil però molt organitzat i que coneixia a la perfecció el terreny bèl·lic. Els americans molt més forts en quan a armes, es van veure sorpresos en nombroses emboscades que van acabar per desinflar la potència militar de la que gaudien.
La pau doncs, començava a regnar al Vietnam. No obstant no va ser fins cinc anys després, l’any 1973, quan després de moltes negociacions, es va firmar a Paris l’acord de pau al país asiàtic.
Actualment, el Vietnam encara paga les conseqüències de la brutal massacre de la segona meitat del segle XX i sembla que difícilment

Aquest genocidi americà sens dubte no va ser el primer ni ha estat l’últim. Els EEUU han fet el mateix amb l’irak recentment, mostrant de nou la seva actitud desafiant i indirectament, demostrant que son capaços de tot per continuar sent la primera potència mundial.


Enric Blanch